 |
 om
les altres regions històriques de l’estat francès
(Bretanya, Còrsega, País basc, Alsàcia,
Occitània…) Catalunya del nord posseeix une doble personalitat
fàcilment identificable en perspectiva històrica.
Els habitants van incloure la col·lectivitat francesa
de manera tardana, adaptant-ne la llengua i els hàbits.
Aqueixa adaptació francesa es va anar accelerant amb
les guerres mundials, provocant la unió amb el nord francès.
Els encerts passats i la irradiació planetària
de França també van contribuir al sentiment de
pertinança hexagonal. Tanmateix aquesta doble pertinença
va regirant la personalitat de nombre d’homes i dones, migpartits
entre dues cultures iguals i dignes de respecte, en un territori
on legalment només s’admet una de les dues : malgrat
la connotació enriquidora de la bi-culturalitat, sols
la cultura francesa gaudeix d’estabilitat i es pot practicar
de manera tranquil·litzadora.
 |
La
part catalana de la personalitat dels nord-catalans experimenta
una embranzida insospitada durant una simple sojorn a la França
del nord, lluny del país, allà on l’absència
de catalanitat ocasiona una reivindicació natural. Aqueix
delit dóna lloc a la creació de les entitats de
germanor dels catalans de París, Marsella, Lyon o l’illa
de Mayotte. Així, el català del nord recupera
l’equilibri amb el seu « jo català » i el
seu « jo francès ». Aquesta esquizofrènia
s’observa també al conjunt de regions històriques
del territori francès metropolità i d’ultramar.
Sovint engendra un funcionament de repressió de la pròpia
cultura en benefici de la cultura francesa majoritària
: aqueixa actitud d’auto-odi es manifesta amb el rebuig dels
valors culturals propis de l’individu. En altre temps era a
l’origen de l’abandonament de la llengua materna i l’adopció
d’un francès laboriós. Actualment l’auto-odi es
concreta amb l’abandonament de l’accent català a la llengua
francesa i la imitació de l’estàndard, el rebuit
de l’àmbit local en benefici únic de l’espai estatal
francès i la negació objectiva de l’altra catalanitat,
la de Barcelona i els Països Catalans.
|
|
