Inici
La
Les muntanyes del Conflent


Presentació

El desig d'ésser català

Compartint la identitat

El roig i el groc

L'esdeveniment a Catalunya del nord
La terra i els homes
1000 anys d'història
Els símbols catalans
La llengua catalana
L'Art i els artistes
La cultura popular
La passió catalana
L'economia nord-catalana
Els Països Catalans
Enllaços catalans
Vinçà, poble del Conflent
Crist de la Trinitat
La sardana, porta d'accés a la identitat catalana

om les altres regions històriques de l’estat francès (Bretanya, Còrsega, País basc, Alsàcia, Occitània…) Catalunya del nord posseeix une doble personalitat fàcilment identificable en perspectiva històrica. Els habitants van incloure la col·lectivitat francesa de manera tardana, adaptant-ne la llengua i els hàbits. Aqueixa adaptació francesa es va anar accelerant amb les guerres mundials, provocant la unió amb el nord francès. Els encerts passats i la irradiació planetària de França també van contribuir al sentiment de pertinança hexagonal. Tanmateix aquesta doble pertinença va regirant la personalitat de nombre d’homes i dones, migpartits entre dues cultures iguals i dignes de respecte, en un territori on legalment només s’admet una de les dues : malgrat la connotació enriquidora de la bi-culturalitat, sols la cultura francesa gaudeix d’estabilitat i es pot practicar de manera tranquil·litzadora.

La part catalana de la personalitat dels nord-catalans experimenta una embranzida insospitada durant una simple sojorn a la França del nord, lluny del país, allà on l’absència de catalanitat ocasiona una reivindicació natural. Aqueix delit dóna lloc a la creació de les entitats de germanor dels catalans de París, Marsella, Lyon o l’illa de Mayotte. Així, el català del nord recupera l’equilibri amb el seu « jo català » i el seu « jo francès ». Aquesta esquizofrènia s’observa també al conjunt de regions històriques del territori francès metropolità i d’ultramar. Sovint engendra un funcionament de repressió de la pròpia cultura en benefici de la cultura francesa majoritària : aqueixa actitud d’auto-odi es manifesta amb el rebuig dels valors culturals propis de l’individu. En altre temps era a l’origen de l’abandonament de la llengua materna i l’adopció d’un francès laboriós. Actualment l’auto-odi es concreta amb l’abandonament de l’accent català a la llengua francesa i la imitació de l’estàndard, el rebuit de l’àmbit local en benefici únic de l’espai estatal francès i la negació objectiva de l’altra catalanitat, la de Barcelona i els Països Catalans.

Rebeu la newsletter
Els enllaços catalans







© 2006 Catalunya Nord Punt Com -- N° CNIL : 1122848
Catalunya Nord Punt Com - 22, carrer de la pau 66200 ELNA